|
Gràcies a les noves tècniques i materials, l'odontología conservadora ha fet un gran pas, i anar al dentista avui en dia ja no és sinònim de treure dents o queixals. Aquesta especialitat és la que inclou "l'empast" com a primera actuació en danys lleus. En el cas que la càries sigui greu i arribi al nervi provocant dolor, podem fer l'endodòncia (més conegut com "matar el nervi"),i d'aquesta manera, i amb la posterior reconstrucció, mantindrem la dent o queixal en boca. L'endodòncia consisteix en treure el paquet vasculo-nerviós de la peça.És a dir; extreure el nervi i desinfectar els conductes fins a l'àpix de l'arrel. Un cop aconseguit això és necessari tapar hermèticament qualsevol cavitat de la peça tractada. Un cop feta la endodòncia, ja podrem fer la recontrucció, que no deixa de ser un empast però més gran. Fa anys, els únics materials que es feien servir per a obturar les dents, éren les amlgames (empastos metàl.lics que acaben esdevenint foscos). Aquest tipus de restauració s'utilitzava per la seva alta resistència davant els "empastos blancs" d'aquell moment. Estètics però poc resistents. Avui en dia tot això ha canviat amb la gran evolució dels materials dentals.Ara utilitzem les resines compostes, que milloren sobradament als antics empastos.Tant en duresa com en estètica, ja que disposem de tots els colors possibles per a cada restauració. Així doncs l'empast que coneixem avui en dia consisteix en eliminar la càries per complet netejant a conciència tota la part malmesa de la peça tractada.Deixant una superfície suficient per tal que el material d'obturació tingui una bona adherència.Un cop acabat, es pot dir que aconseguim una dent altra vegada sana i amb immillorable aspecte estètic. Així doncs, seguin aquests passos i amb un bon polit final, el pacient no notarà la diferència entre una peça natural i una de rehabilitada. |
